JO NO SÓC UN GALLINA

Des de sempre la performance ha estat un tema molt discutit, és a dir, tothom n’ha sentit parlar, però ningú sap la feina que comporta i les dificultats que hem tingut per dur-la a terme. La gent, moltes vegades, és molt negativa i no aprecia l’esforç que hi ha darrere del teló.

Sincerament, tots els participants de la performance la vèiem molt lluny i deixàvem córrer el temps pensant que aquell dia mai arribaria. Però finalment va arribar el dia i amb aquest les presses, la preocupació,... Tots estàvem una mica negatius pensant que tanta feina com havíem fet quedaria reflectida en una sola nit.

 

Durant el procés de realització ens vam adonar que era més difícil del que pensàvem. Hi havia moltes coses darrera de la idea principal que encara no teníem present, i cada vegada que proposàvem una idea nova i que semblava ser la resposta definitiva, apareixia un nou entrebanc en mig del camí.

Al llarg dels mesos tots treballàvem com podíem; alguns simplement miraven i d’altres es negaven a fer allò que havien de fer. Aquests mesos  van ser els més importants per molts de nosaltres. Tots treballàvem pels altres i això en definitiva es diu treballar en equip. Un equip format pels alumnes de 3r d’ESO i liderat per les professores d’educació física i plàstica  que ens han ajudat en tot moment.

Quan teníem la majoria d’escenes mitjanament acabades, vam tenir una idea més clara del que era una Performance, però encara ningú havia formulat en la seva ment la idea de que no quedava temps material per poder-ho acabar del tot. Va ser pocs dies després quan ens vam adonar, i vam començar tots a anar de bòlit saben que encara quedava molt per fer i molt poc temps per fer-ho.

Va arribar el dia. Tot acabat i tothom al seu lloc. La gent anava omplint cada espai buit del Cercle Jove i nosaltres intentant calmar els nervis darrere l’escenari. Finalment la nostra negativitat s’havia convertit en il·lusió, tots vam acabar amb una idea molt positiva de totes aquelles peripècies que hem viscut durant el curs.

Personalment, tenim uns records i una experiència molt positiva de la Performance. Hem après a superar tots aquells problemes que se’ns van anar presentant durant el  camí. Hem fet un equip fort i ens hem enfrontat al repte que ens van plantejar a l’inici de curs: sortir davant un públic, sobre un escenari, a presentar una Performance. Ara podem dir que hem arribat al nostre destí i hem superat aquest repte notablement. Felicitats companys!

                                                      Andrea de Miguel i Jordi Vilabrú, alumnes 3r d’ESO