Si mires enrere, veuràs que el camí de la nostra vida està ple de moments i
records d’aquí a la Salle, amb tots els nostres companys. Amb alguns ens hem
acabat distanciant perquè han hagut de marxar, però en contrapartida, n’han
vingut d’altres que també han estat molt importants per nosaltres. Però ara,
ara ja s’ha acabat. I ara, qui no desitjaria tornar a ser per un moment aquell
nen de quatre anys que cada vegada que es separava dels pares per anar a
l’escola, es posava a plorar i que la seva única preocupació era jugar, riure,
ballar, passar-ho bé...? O ser un nen de primària que cada cop que li posaven
deures estava content i els acabava de seguida?
Però aquest no és un comiat malenconiós, sinó un somriure cap al futur, ens
hem fet grans. Si que ens entristeix haver de deixar tot el que aquests anys ha
sigut el nostre món, els companys, els professors, l’escola... Però també estem
il·lusionats d’haver superat aquesta etapa de les nostres vides i de començar
el que vindrà l’any que ve. Pensa que d’aquí en sorgeixen grans coses i que costaran d’oblidar. Han sigut molts
anys junts i de totes les situacions n’hem pogut aprendre alguna cosa. Perquè
no només hem après dels professors, sinó també de tots vosaltres, els alumnes.
Ara agafarem camins diferents; batxillerat, cicles, món laboral... Però
tots tindrem en comú tot el que hem après aquí, i els valors de la Salle ens
ajudaran a tirar endavant! I, d’aquí uns anys, recordarem somrient les millors
anècdotes; molts de nosaltres vam entrar només amb quatre anys a l’escola; hem
crescut i hem viscut experiències, bones i dolentes, però que ens han ajudat a
créixer i a madurar.
Així que crec que només ens queda agrair a tothom que, d’una manera o
altra, ens ha ajudat en aquest camí . No només als professors de l’ESO, sinó
tots els d’infantil i primària. Però sobretot a tots els companys que ara estan
aquí tan guapos! Ells han estat el factor més importat de tots aquests anys.
Ells són els que ens han fet riure i ens han amenitzat les classes més
avorrides. Així que les gràcies també van per vosaltres. Perquè sense aquesta
gran pinya que hem anat formant a poc a poc, tot hagués estat molt diferent. Sigui
com sigui, sabem que aquí sempre hi haurà una part de la nostra vida, i esperem
veure somriure per sota el nas a algun professor en fixar-se en la nostra orla
penjada a la paret del passadís.
Per això no ens acomiadem, sinó que diem a
reveure, i molta sort!
Joel
Soler i Aina Masferrer
